22 diciembre 2005

Em pregunto

Em pregunto qui és capaç de cremar viva a una persona que malviu en un caixer automàtic? Em pregunto qui hi ha al darrere d'aquells que són capaços de burlar-se de l'agonia ruixada de benzina?
Violència gratuïta. El experts han gosat batejar-ho d'aquesta manera. Però em pregunto també si pot ser gratuïta la violència.
Joves de 18 anys amb una vida per endavant, amb estudis, familia, sostre i sentit de l'humor. Segurament els seus pares s'estaràn perguntant què han fet malament? Però no cal buscar culpables perquè, al cap i a la fi, segurament no n'hi han. Tots han estat víctimes. Tot i viure en l'abundància a aquests joves els mancava alguna cosa. No sóc capaç de creure en una violència gratuïta i segurament hi hauràn molts motius, en cap cas justificables.
Em pregunto què ens està passant, quins valors mouen el món i com es pot passar de tenir una adreça al DNI a no tenir sostre.

No hay comentarios: