Moltes vegades sento vergonya aliena de molts companys de professió i moltes empreses que més que informar perden credibilitat a marxes forçades. Dissabte, un dels voluntaris anoiencs que es van desplaçar fins a la costa d’O Morte a embrutar-se les mans, em comentava que creu ben poc en els mitjans de comunicació.
No m’estranya. I més aquests dies. Des de Fisterra, divendres vaig voler anar a veure el circ mediàtic que aquests dies hi ha a Muxía. No fan pagar entrada, total, poques feres i molts pallassos que informen i desinformen de la tragèdia del Prestige en directe, en diferit, amb molt focus i poca veritat. El conductor del Telediario 2, Alfredo Urdaci, va haver d’aguantar el tipo mentre desenes de gallecs i voluntaris li cridaven la veritat a la cara: «televisión manipulación». Dilluns, però, la mateixa televisió pública muntava un altre circ amb el que pretenia recollir diners per ajudar els gallecs, sota el lema «Galícia somos todos». Gran exercici de demagògia i cinisme sí senyor! M’indigna quan veig que una televisió pública, còmplice d’un govern que ha amagat el cap sota l’ala amb la crisi del Prestige, intenta maquillar la realitat d’aquesta manera. Només em queda l’esperança que el poble gallec i tot el país faci pagar aquest chapapote el senyor Aznar i el seu govern.
Desitjo que l’oposició no continuï sent tan elegant i actuï amb més contundència. Espero que netejat el desastre comencin a rodar els caps que calguin. Confio que aquests dies el senyor Aznar no dormi gaire tranquil. Si més no, espero que visqui en un malson continu durant molts mesos. El mateix que viuen milers de gallecs exempts de culpa. Bona nit José María, permeti’m la confiança.
No m’estranya. I més aquests dies. Des de Fisterra, divendres vaig voler anar a veure el circ mediàtic que aquests dies hi ha a Muxía. No fan pagar entrada, total, poques feres i molts pallassos que informen i desinformen de la tragèdia del Prestige en directe, en diferit, amb molt focus i poca veritat. El conductor del Telediario 2, Alfredo Urdaci, va haver d’aguantar el tipo mentre desenes de gallecs i voluntaris li cridaven la veritat a la cara: «televisión manipulación». Dilluns, però, la mateixa televisió pública muntava un altre circ amb el que pretenia recollir diners per ajudar els gallecs, sota el lema «Galícia somos todos». Gran exercici de demagògia i cinisme sí senyor! M’indigna quan veig que una televisió pública, còmplice d’un govern que ha amagat el cap sota l’ala amb la crisi del Prestige, intenta maquillar la realitat d’aquesta manera. Només em queda l’esperança que el poble gallec i tot el país faci pagar aquest chapapote el senyor Aznar i el seu govern.
Desitjo que l’oposició no continuï sent tan elegant i actuï amb més contundència. Espero que netejat el desastre comencin a rodar els caps que calguin. Confio que aquests dies el senyor Aznar no dormi gaire tranquil. Si més no, espero que visqui en un malson continu durant molts mesos. El mateix que viuen milers de gallecs exempts de culpa. Bona nit José María, permeti’m la confiança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario