11-M des de l'exili (II)

Hola a tothom!!!!

Què tal? Bé, per aqui al Regne Unit, seguint fil per randa tot el que passa per Espanya. La veritat és que segueixo les informacions a través de la radio i els diaris.
I a partir de les 7 de la tarda escoltem Radio Nacional de España, la única que podem escoltar i malauradament la mes fatxa i imparcial de totes. Divendres, mentre ja sabia que hi havien concentracions davant de seus del PP demanant la dimissió d'Aznar, RNE emetia el futbol i no ho va dir en l'informatiu de la matinada. Vaig seguint tota l'actualitat a través d'Internet, i de la premsa britànica que també des del dijous passat obre portades amb el tema. Des de dijous també les televisions, CNN i BBC no paren de parlar de l'atemptat (evidentment no a una escala total com a Espanya). Per aquí tot plegat ha caigut com una jerra d'aigua freda. Dissabte Londres també es manifestava contra el terrorisme i el metro de la capital britànica hi han penjats mega anuncis per combatre el terrorisme i d'alerta als viatgers davant de qualsevol objecte sospitós. Pel que vaig seguint, la situació es podria descriure com de pànic generalitzat. Els britànics són conscients que ells poden ser els següents i per això crec que estàn una mica acollonits, sinó molt. Tota la gent dóna recolzament als espanyols i et donen el seu condol. La veritat és que és molt emocionant que la gent que coneixes, tant del Regne Unit com d'arreu del món, et regali paraules emotives. L'altre dia a una amiga meva se li va acostar un nigerià preguntant-li si era espanyola. Al dir-li que sí, l'home li va agafar la mà i li va dir que el poble nigerià estava amb nosaltres i que sentia molt el que havia passat.
Són escenes com aquestes les que et confirmen que encara hi ha gent prou humana pel món i que et fan emocionar. Evidentment, com Bush, Blair veu erroni retirar les tropes d'Iraq i és un dels dirigents que vol convèncer Zapatero de no fer-ho. Tots els diaris obren portades amb la noticia i el desacord de Blair i Bush. A més, també publiquen el temor que els britànics siguin els propers en viure un atac, per la qual cosa viure al Regne Unit o si més no a Londres no fa gaire gracia, ara com ara. Sortosament jo estic aCardiff, i vaja... de moment toco fusta.
Una altra història bona pel que fa al periodisme és la manipulació fotogràfica que han fet diaris com The Times, o The Guardian. El dia següent dels atemptats vaig anar a comprar tots els diaris del quiosc, sensacionalisme pervers de la majoria (sobretot The Sun i Daily Express), el que millor va tractar el tema al meu entendre, The Independent, seguit del Guardian i The Times. Si més no, diumenge va arribar una amiga meva de Londres amb El Pais. Comparant fotografies, ens vam adonar de la manipulació que va fer el Times i el Guardian d'una de les fotos. La foto de portada de El Pais de divendres, mostra l'escenari de la tragèdia i a la part esquerra de la imatge es veu una part del cos humà, destrossada, no sabria dir si es un braç o una cama, però l'escena era prou escabrosa. Doncs bé, The Times publicava la mateixa fotografia però amb una diferència, havia fet desaparèixer el braç de la imatge. Mentrestant, The Guardian havia retocat el color de la fotografia per la qual cosa el braç o cama apareix en tons grisosos i per tant no es pot confondre amb cap part del cos humà. Avui el diari Independent, denuncia el fet i obre un debat sobre el tema.
Al meu entendre crec que hagués estat millor triar una altra fotografia que manipular-la. Perquè llavors on es troba el limit de la manipulació? Si puc ja us faré arribar alguna copia dels diaris perquè ho vegeu, com a mínim, periodísticament és digne d'anàlisi.

Us explicaria mil coses més de com ho estem vivint tot des d'aquí. Jo estic tan indignada com qualsevol de vosaltres. En la distància vaig seguint dia sí dia també totes les notícies i manipulacions que ens ha volgut vendre el govern del PP. A través de tota la premsa, la radio i la tele britàniques i Radio Nacional de España, que l'escoltem des de Cardiff. Sortosament, després de seguir les eleccions, vaig anar a celebrar la victòria de Zapatero, si més no, el canvi que aixo suposa.
No sé si serà el millor president, pero si més no, una sent una situació d'alleujament, i vull creure que la situació és una mica més positiva que fa una setmana. Aquí a Cardiff no em podia quedar de braços creuats i per tant jo, laLucia, una noia de Madrid i el Javi, un noi de Saragossa vam organitzar una concentració solidària diumenge davant de l'Ajuntament de la capital de Gales . Penjar cartells, parlar a la radio i enviar mil missatges perquè fossim com més gent millor. Estic molt contenta perquè finalment vam ser mes de 150 persones amb una pancarta enorme que deia: Aquí el cielo también llora por Madrid.
Hem fet fotos i minuts de silenci per tota la gent que, injustament, ha mort en l'atemptat. I també hem sortit en un diari de Cardiff, en portada i tot!!!
Potser no és gaire, però jo m'en sento orgullosa perquè he fet sentir la meva veu. Molta gent em diu que m'estic perdent un moment històric a Espanya. No estic in situ, però ho estic vivint d'una altra manera i des d'un altre perspectiva també molt interessant. Aquí els espanyols també hem plorat junts per la mort de tots aquells que ja no hi són i cada dia mantinc contacte amb gent de Catalunya. Crec que ho estic vivint pero de diferent manera, des d'una vessant més internacional...
L'altre dia, seguint les eleccions, jo i la Teresa, una noia dePamplona, semblavem refugiades. Estavem a la cuina de casa, amb la radio alerta a qualsevol novetat. En aquell moment, vaig entendre com es podia haver sentit qualsevol persona que ha viscut qualsevol fet històric en la distància i lluny de casa. En tot cas, crec que ho recordaré com si ho hagués viscut des d'Espanya. Sigui com sigui, estic molt contenta perque l'estat espanyol, diumenge va cridar allò que volia, el canvi que tots tant desitjavem!! Felicitats a tots per la part que us toca!

Marta