Viure els atemptats de l'11 de març de Madrid des del Regne Unit va ser dur. Molt més ho havia de ser des d'Espanya. Sigui com sigui aquest va ser el primer email després de la noticia.
Hola a tots!
No sé ben bé perquè escric aquest email, però suposo que en la distancia les coses se senten amb més forca, amb més ràbia o amb més intensitat, no sé si m'entendreu.
Avui m'he aixecat a Cardiff i he anat a classe d'anglès. La primera noticia que m'han donat és aquesta maleïda tragèdia que m'agradaria no haver arribat a llegir mai. He acabat la classe i he vingut a Internet per llegir què ha passat.
Estic totalment en shock ara com ara i només se'm acuden paraules de ràbia cap a quatre desgraciats que no han captat el concepte de la paraula democracia. Paraules de suport per la gent que injustament ja no hi és. I paraules també per vosaltres que us tinc lluny però amb qui cada dia penso. Suposo que quan passen coses d'aquestes una pensa directament en la gent que aprecia, en la gent que estima, en la gent que tinc lluny i amb qui voldria comentar aquesta mala jugada, la més gran de totes les que han fet aquests fills de puta.
No patiu que estic bé, sóc feliç en aquest pais que no és el meu. Però llegint el diari avui m'hagués agradat estar a casa, més a prop, per cridar ben fort el que penso i en veu alta, per dialogar, per lluitar contra la demagogia, i per votar en unes eleccions que em queden malauradament tan lluny. Ja sé que ho fareu de sobres, però sobretot, aneu a votar diumenge, feu-ho també per mi, encara que sigui d'amagat!!!
Cuideu-vos molt i disfruteu de cada segon.
Petooooooons! Marta
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario