Només per a dones

Si vostè és un home confirmo que ha fet cas omís al títol que encapçala aquest article. I si continua llegint corroboro que vostè és curiós per naturalesa i tendeix a caure fàcilment en la temptació de les prohibicions. Segurament no se sentiria gaire cómode si -com ha fet amb aquesta columna- se saltés les indicacions d’un dels rètols dels metros de Tokio, Rio de Janeiro o El Caire: “Vagó exclusiu per a dones”.
Aquestes capitals han decidit posar fre a l’assetjament sexual al metro i als trens de rodalies. L’elevat índex d’abusos en hores punta ha provocat la creació d’una nova llei que obliga a incloure un vagó femení en el transport públic d’aquestes ciutats. No tinc clar si la mesura és la més adequada però les xifres si més no són preocupants. El 60% de les brasileres ha patit alguna mena de violència física o psíquica mentre viatjaven en transport públic i les japoneses han triplicat el nombre de denúncies per abusos als vagons en els darrers vuit anys.
Des que les dones d’aquestes ciutats compten amb un convoy reservat només per a elles moltes asseguren sentir-se més tranquiles, d’altres qualifiquen la solució d’exagerada i fins i tot se senten ofeses. Si això passés a Barcelona suposo que sentiria coartada la meva llibertat d’elecció i acabaria optant per alternatives als trens subterranis en hores punta. Tampoc m’agradaria ser home en algun d’aquests països i entrar en el vagó prohibit per error. Possiblement sentiria la venjança de moltes mirades que encarnarien en mi el pitjor del gènere masculí. D’homes n’hi ha de moltes classes i no tots són els que discriminen, agredeixen i abusen.
Si homes i dones no podem compartir un espai públic com el del metro sense violar l’espai de l’altre com podrem tenir més representació en els poders polítics, aconseguir pensions similars quan ens jubilem o guanyar un sou igual de digne?
Defenso en veu alta el filtreig visual entre homes i dones en els transports públics i aquelles mirades que duren milisegons. Això no fa mal ningú i activa la nostra imaginació i la nostra autoestima siguem homes o siguem dones. La situació em suggereix, però, que no només ens queda un etern camí per avançar en la paritat de gènere –que també- sinó que abans hauríem de fer passos de gegant per treballar el respecte per les persones, més enllà del seu sexe.

Article publicat a Diari d'Igualada