Respecte per l' Àfrica?

Fa temps que tinc un amic africà a qui respecto. També en respecto la seva cultura i no per això m'he hagut de vestir amb les teles típiques del seu país. Ni tan sols, tot i que de ganes me'n sobrin, he hagut de viatjar fins a Togo. El mes de març la vicepresidenta del Govern espanyol, Fernández de la Vega, va viatjar fins a l'Àfrica i es va vestir amb la roba d'aquest país. Aquest gest va agradar tant a l'alcalde de Pujalt, Antoni de Solà, que ha atorgat a Fernández de la Vega el Premi Transhumant de l'any pel «respecte que va demostrar per la cultura africana». La vicepresidenta ha acceptat el guardó i el dia 8 de juliol visitarà Pujalt. Aprofitant que la tindrem tan a prop li faria arribar algun suggeriment per ampliar el seu respecte pel continent veí. Podria per exemple començar a prendre compromisos solidaris amb l'Àfrica que no impliquin contrapartides com ho ha fet fins ara. Podria estalviar-se finançar amb el pressupost europeu d'ajuda al desenvolupament el mur que s'ha alçat a Melilla. Podria apostar per polítiques socials i no policials en matèria d'immigració. Podria acceptar que els immigrants poden ser agents de desenvolupament als països on viuen i també dels països d'on vénen. Només cal recomptar els diners que molts ciutadans africans envien als seus països perquè els seus fills accedeixin a la sanitat i a l'educació. Accessos que els seus governs redueixen obeint les polítiques de les institucions financeres internacionals. A l'alcalde de Pujalt també li oferiria una extensa llista de persones que sí que treballen cada dia el respecte per la cultura africana però segurament no seran ni tan conegudes, ni tan mediàtiques com la vicepresidenta d'un país. Existeixen altres fórmules de màrqueting polític, senyor De Solà, com per utilitzar la cultura africana com a excusa. Si volen demostrar el seu respecte per l'Àfrica viatgin fins a les illes Canàries. El bitllet els sortirà més barat i la senyora vicepresidenta podrà escollir el vestit jaqueta de sempre. Això sí, potser s'haurà d'arremangar les mànigues de l'americana per ajudar a sortir del cayuco l'africà de torn que es juga la vida per arribar a les costes espanyoles perquè l'acabin acusant d'il·legal. Si amb un 1,7% d'immigració actuem d'aquesta manera no vull arribar a pensar quines polítiques es plantejaran quan arribem al 7,5% de França o al 14% dels Estats Units.

Article publicat a Diari d'Igualada