Diu Saramago

Què passaria si com a resultat d'unes eleccions, en un país qualsevol, suposadament democràtic, més del 70s% dels electors votessin en blanc? No m'atreveixo a plantejar hipòtesis però aquest és l'argument que molt bé relata l'escriptor José Saramago en la seva novel·la Assaig sobre la lucidesa. Diumenge tot i que la Junta Electoral no vulgui que ens hi convidin tenim l'oportunitat de participar a la festa de la democràcia i dir la nostra en el referèndum del controvertit Estatut de Catalunya. Partits polítics i plataformes ciutadanes ens han marejat durant les darreres setmanes amb arguments a favor i en contra de la reforma estatutària i, si els he de ser sincera, jo tampoc tinc clar el sentit del meu vot. Però ningú ens ha argumentat la possibilitat del vot en blanc i Saramago m'hi ha fet pensar molt aquests dies. Estarem d'acord en què es tracta només d'una novel·la però l'escriptor portuguès ens obre un debat sobre la democràcia i ens destaca el poder que encara tenim ciutadans i ciutadanes per explicitar, amb el vot en blanc, el nostre descontent davant d'una situació determinada. Algú dirà que el vot en blanc no té cap mena d'utilitat a la pràctica i que equival a llençar un vot a la paperera. El problema el veig més en la poca utilitat que donem a aquest vot periodistes i polítics. Som aquests -i entono el mea culpa- els que mai interpretem el valor polític del vot en blanc en els resultats electorals. Tot i que no l'interpretem, el missatge té molt de sentit i és, per exemple, el de pressionar els governants d'un territori a tenir una actitud més social i moral de l'estat-nació. En molts processos electorals el vot en blanc s'ha titllat d'antidemocràtic i antisistema però qui vota en blanc és senzillament algú que no està d'acord o no es veu reflectit amb cap de les opcions que es presenten, i això és prou significatiu. No sé si ara, en aquest referèndum, toca votar en blanc però és una altra de les maneres d'exercir la nostra llibertat.
El relat d'Assaig sobre la lucidesa de Saramago comença a la capital d'un país qualsevol en què se celebren unes eleccions municipals i en què més del 70 per cent de l'electorat vota en blanc. Aquell dia plou a bots i a barrals i un dels personatges del llibre explicita amb un «mal temps per anar a votar» la seva queixa per les inclemències del temps. Diumenge, plogui o faci sol, els resultats del referèndum no dependran de la meteorologia sinó del sentit que els ciutadans i les ciutadanes vulguem donar a la democràcia i si creiem que, el nostre, és un bon temps per atansar-nos a les urnes.

Article publicat a Diari d'Igualada